Classificació dels núvols
| Sinopsi de la Classificació Internacional dels Núvols | ||||
Gèneres | Espècies | Varietats | Particularitats | Descripció |
Cirrus | Fibratus, uncinus, spissatus, castellanus, floccus | Intortus, radiatus, vertebratus, duplicatus | Mamma | Núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs de formes estretes, blancs o en la seua major part. Estos núvols tenen un aspecte fibrós (de cabells) o un brillantor sedosa, o ambdós coses |
Cirrocumulus | Stratiformis, lenticularis, castellanus, floccus | Undulatus, lacunosus | Virga, mamma | Banc, mantell o capa prima de núvols blancs, sense ombres pròpies, composta per elements molt xicotets en forma de grànuls, d'ones, etc., soldats o no, i disposats més o menys regularment; la majoria dels elements tenen una amplària aparent inferior a un grau. |
Cirrostratus | Fibratus, nebulosus | Duplicatus, undulatus |
| Vel transparent i blanquinós, d'aspecte fibrós (de cabells) o llis, que cobreix totalment o parcialment el cel, donant lloc generalment a fenòmens d'halo. |
Altocumulus | Stratiformis, lenticularis, castellanus, floccus | Translucidus, perlucidos, opacus, duplicatus, undulatus, radiatus, lacunosus | Virga, mamma | Banc, manto o capa de núvols blancs o grisos, o al mateix temps blancs i grisos que tenen generalment ombres pròpies, compostos per laminetes, cudols, etc., d'aspecte a vegades parcialment fibrós o difús, soldats o no; la major part d'elements xicotets disposats amb regularitat tenen generalment una amplària aparent compresa entre un i cinc graus. |
Altostratus |
| Translucidus, opacus, duplicatus, undulatus, radiatus | Virga, precipitatio, pannus, mamma | Mantell o capa nuvolosa grisenca o blavosa, d'aspecte estriat, fibrós o uniforme, que cobrix totalment o parcialment el cel, presentant parts prou primes per a deixar veure el Sol almenys vagament, com a través d'un vidre desllustrat. Este gènere no presenta fenòmens d'halo. |
Nibostratus |
|
| Virga, precipitatio, panuus | Capa nuvolosa gris, sovint ombriua, l'aspecte del qual resulta borrós per les precipitacions més o menys contínues de pluja o neu que, en la majoria dels casos, aconsegueixen el sòl. La grossària d'esta capa és en totes les seues parts suficient para per a ocultar completament el Sol. Per davall de la capa, existeixen sovint núvols baixos esgarrats, soldades o no amb ella. |
Stratocumulus | Stratiformis, lenticularis, castellanus | Translucidus, poerlucidos, opacus, duplicatus, undulatus, radiatus, lacunosus | Virga, precipitatio, mamma | Banc, manto o capa de núvols grisos o blanquinoses, que tenen quasi sempre parts fosques, compostos per lloses, cudols, etc., d'aspecte no fibrós, excepte quan en la seua part inferior es formen regeros de precipitacions verticals o obliqües (virga) que no aconsegueixen el sòl. La major part dels elements xicotets disposats amb regularitat tenen una amplària aparent superior a cinc graus. |
Stratus | Nebulosus, fractus | Opacus, translucidus, undulatus | Precipitatio | Capa nuvolosa generalment gris, amb base prou uniforme, que pot donar lloc a plovisqueig, prismes de gel o pedra blanca. Quan el Sol és visible a través de la capa, el seu contorn és clarament discernible. Este gènere no dóna lloc a fenòmens d'halo, excepte eventualment a molt baixes temperatures. A vegades es presenta en forma de bancs esgarrats. |
Cumulus | Humilis, mediocris, congestus, fractus | Humilis, mediocris, congestus, fractus | Pileus, velum, virga, praecipitatio, arcus, pannus, tuba | Núvols separats, generalment denses i amb contorns ben delimitats, que es desenvolupen verticalment en forma de redoneses, de cúpules o de torres, la regió superior del qual protuberosa sembla sovint una floricol. Les parts d'aquests núvols il·luminats pel Sol són sovint d'un blanc brillant; la seua base, relativament fosca, és sensiblement horitzontal. Estan a vegades esgarrades. |
Cumulonimbus | Calvus, capillatus |
| Praecipitatio, virga, pannus, incus, mamma, pileus, velum, arcus, tuba | Núvol dens i potent, amb un dimensió vertical considerable, en forma de muntanya o d'enormes torres. Una part almenys de la seua regió superior és generalment llisa, fibrosa o estriada, i quasi sempre esclafada; esta part s'estén sovint en forma d'enclusa o d'ampli plomall. Per davall de la base d'este núvol, sovint molt ombriua, existixen sovint núvols baixos esgarrats, soldades o no amb ella, i precipitacions, a vegades en forma de aiguats verticals o oblics (virgas) que no aconsegueixen el sòl. |
